Banu Mussa
|
No s'ha de confondre amb Banu Qassi. |
 Il·lustració antiga d'un dels mecanismes descrits en el Llibre dels autòmats.  | |
| Nom original | (ar) بنو موسى |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 800 Bagdad (Califat Abbàssida) |
| Mort | c. 860 (59/60 anys) Bagdad (Califat Abbàssida) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria |
| Ocupació | matemàtic, astròleg, traductor, astrònom, enginyer, escriptor |
| Família | |
| Pare | Mūsā ibn Shākir |
Muhàmmad ibn Mussa ibn Xàkir, Àhmad ibn Mussa ibn Xàkir i al-Hàssan ibn Mussa ibn Xàkir[a] van ser tres germans científics que van viure a Bagdad a l'edat d'or de l'islam. Van néixer aproximadament l'any 800 i posteriors i van morir vers l'any 870. No s'han de confondre amb la dinastia hispànica dels Banu Qassi, de vegades anomenada també Banu Mussa, emirs de Tudela i Saragossa en la mateixa època històrica.
La seva obra és indistingible, ja que treballaven conjuntament. Això no obstant, van tenir certes àrees d'especialització: Muhàmmad va treballar fonamentalment la geometria i l'astronomia, Àhmad va treballar fonamentalment la mecànica i al-Hàssan la geometria. Van ser protegits pel califa abbàssida Al-Mamun que els va encarregar l'organització de la Casa de la Saviesa de Bagdad, el primer i més important centre intel·lectual de l'islam medieval, en què també hi van treballar contemporàniament al-Khwarazmí, al-Kindí, Thàbit ibn Qurra, Hunayn ibn Ishaq i altres científics de moltes branques del saber.[1] Segons algunes fons[2] es van enemistar amb al-Kindí i van ser els responsables de la seva caiguda en desgràcia davant el califa Al-Mutawàkkil, apoderant-se de la seva biblioteca.[3] Se sap que van escriure una vintena de llibres, però molts d'ells no s'han conservat i només es coneixen per referències de tercers.[4]
El seu llibre més influent va ser el Llibre d'amidar les figures planes i esfèriques que va ser traduït al llatí, al segle xii, per Gerard de Cremona[5] amb el títol Liber trium fratum de geometria (Llibre de geometria de tres germans). En ell, i utilitzant el mètode d'exhaustió inventat per Èudox de Cnidos i utilitzat per Arquimedes, donen fórmules per al càlcul de superfícies i volums de seccions esfèriques i cilíndriques.
Més interessants són els seus treballs astronòmics. Van ser comissionats pel califa per a mesurar la latitud d'un grau de la superfície terrestre, tasca que van portar a terme en un desert al nord de Mesopotàmia.[1] També van fer nombroses observacions astronòmiques des de Bagdad, essent alguns dels seus càlculs utilitzats per al-Biruní un segle i mig més tard.
Finalment, cal destacar el seu Llibre dels autòmats[6] en el qual descriuen alguns mecanismes de funcionament pneumàtic i descriuen un tocador de flauta automàtic que podria haver estat la primera màquina programable,[7] en la que els sons de la flauta eren produïts a través del vapor calent i l'usuari podia ajustar el dispositiu a diversos patrons perquè poguessin obtenir-ne diversos sons.
Notes
[modifica]- ↑ La transliteració dels noms àrabs acaba resultant un exercici difícil: (Transcripció simplificada dels mots àrabs). Per a una discussió sobre el tema vegeu: Jaouiche, Khalil, La théorie des Parallèles en Pays D'Islam. J. Vrin. Paris, 1976. Pàgina 8 i següents. ISBN 2-7116-0920-0
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Hill, 1979, p. 4.
- ↑ Pingree, David, Banu Musa, A: Encyclopaedia Iranica III. London, 1989. Pàgs. 716-717. ISBN 0-710-09119-2.
- ↑ Abboud, 2006, p. 39 i ss..
- ↑ Mabsout, 2007, p. 316.
- ↑ Hill, 1979, p. 6.
- ↑ Koetsier, 2019, p. 123.
- ↑ Koetsier, 2001, p. 591.
Bibliografia
[modifica]- Abboud, Tony. «The Banu Mussa brothers». A: Al-Kindi: the father of Arab Philosophy (en anglès). Rosen Publishing, 2006, p. 39-43. ISBN 1-4042-0511-X.
- Hill, Donald R. The Book of Ingenious Devices (en anglès). Reidel Publishing, 1979. ISBN 90-277-0833-9.
- Koetsier, Teun «On the prehistory of programmable machines: musical automata, looms, calculators» (en anglès). Mechanism and Machine Theory, Vol. 36, Num. 5, 2001, pàg. 589–603. DOI: 10.1016/S0094-114X(01)00005-2. ISSN: 0094-114X.
- Koetsier, Teun. «Islamic Culture: Information Machines of Three Banu Mussa». A: The Ascent of GIM: Global Intelligent Machine (en anglès). Springer, 2019, p. 123-125. ISBN 978-3-319-96546-8.
- Mabsout, Badaoui el «L'histoire de la mécanique statique arabe» (en francès). Mechanics & Industry, Vol. 8, Num. 4, 2007, pàg. 309-324. DOI: 10.1051/meca:2007054. ISSN: 2257-7750.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Banu Mussa» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Banu Musa». Thomas Hockey et al. (eds.). The Biographical Encyclopedia of Astronomers. Springer Reference. New York, 2007, pàgines 92-24. Article de Josep Casulleras.
- «BANŪ MŪSĀ – Encyclopaedia Iranica». Encyclopedia Iranica. Vol III, Fasc. 7. Londres, 1989. Pàgines 716-717. Article de David Pingree.
- «Banu Musa Facts, information, pictures | Encyclopedia.com articles about Banu Musa». Dictionary of Scientific Biography. New York, 1970-1990. Article de J. al-Darrbagh.
- «Buchhandlung Walther-König - KWB 45: Variantology 4». Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 4 agost 2012]. Ramon Guardans. A Brief Note on the anwā' Texts of the Late Tenth Century publicat a: Variantology 4. On Deep Time Relations of Arts, Sciences and Technologies in the Arabic-Islamic World and Beyond, editat per Siegfried Zielinski i Eckhard Fürlus en col·laboració amb Daniel Irrgang i Franziska Latell. Verlag der Buchhandlung Walther König. Colònia, 2010, pàgines 177–193.